Tot seguit us adjuntem poemes de les quatre estacions de l'any perquè les mestres els pogueu treballar a l'aula amb els vostres alumnes.
Amb els poemes es poden fer diferents activitats de lectoescriptura i es poden fer servir per introduir cadascuna de les estacions de l'any. També és important destacar que a partir dels poemes treballem i exercitem la memòria.
Amb els poemes es poden fer diferents activitats de lectoescriptura i es poden fer servir per introduir cadascuna de les estacions de l'any. També és important destacar que a partir dels poemes treballem i exercitem la memòria.
POEMES DE LES ESTACIONS
- L'hivern
VESTIMENTA D'HIVERN
Passejant pel parc
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l'abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes...
tot ben lligat.
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l'abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes...
tot ben lligat.
Em moc com un robot
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.
Per què es despullen
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?
LES FORMIGUES
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?
Les formigues a l’hivern
mengen totes llonganissa,
les formigues a l’hivern
mengen ous i pa calent.
Nyam, nyam, nyam,
nyam, nyam, nyam!
Les formigues a l’hivern
estan totes amagades,
les formigues a l’hivern,
que no els toqui el fred ni el vent
Nyam, nyam, nyam,
nyam, nyarn, nyam!
F.Bofill,A.Puig,F.Serrat
POEMA D'HIVERN
Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
d'una nova primavera, ja per fi.
POEMA DE NADAL
Neu a les muntanyes,
les estrelles, llunyanes.
La lluna, un fanal.
És la nit de Nadal.
Isabel
EL NADAL
A casa, el foc encès.
Al poble, els carrers deserts.
Al mar, blau d'hivern.
Al cel, or d'estels.
Al poble, els carrers deserts.
Al mar, blau d'hivern.
Al cel, or d'estels.
La nit llarga de Nadal
fa versos malabarsrimant l'aire més fred
amb la lluna somrient.
fa versos malabarsrimant l'aire més fred
amb la lluna somrient.
Isabel
EL NADAL
S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.
El sopar ja surt a taula,
és hora de dir el vers,
el Nadal ha entrat a casa,
i començo a recitar:
"S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia les plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.
Us desitjo unes grans festes
i onades plenes de felicitat,
mil jornades d'alegria
i un any nou il·luminat".
queden de dia plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.
El sopar ja surt a taula,
és hora de dir el vers,
el Nadal ha entrat a casa,
i començo a recitar:
"S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia les plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.
Us desitjo unes grans festes
i onades plenes de felicitat,
mil jornades d'alegria
i un any nou il·luminat".
Isabel
AMB LA LLUNA
Amb la lluna,
un estel.
I és Nadal a la Terra i al cel.
Isabel
ÉS TEMPS DE NADAL
És temps de regals,
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.
És temps de Nadal.
D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.
És temps de Nadal.
Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.
Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.
És temps de Nadal.
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.
És temps de Nadal.
D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.
És temps de Nadal.
Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.
Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.
És temps de Nadal.
Isabel
LA LLUNA
La lluna em mira
penjada del cel,
la lluna em mira
i em fa l'ullet!
És la lluna gran
de la nit de Nadal.
penjada del cel,
la lluna em mira
i em fa l'ullet!
És la lluna gran
de la nit de Nadal.
Isabel
- La tardor
GOIG DE TARDOR
La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana
TARDES DE TARDOR
Cadascú sap on camina
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color.
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color.
Blau lila amb taronja roig
lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m'omplen de goig.
lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m'omplen de goig.
Allà sempre quietes.
Jordi
TARDOR: TEMPS I RITME
Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
Antoni Català
CANÇÓ DE TARDOR
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l'han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas
- La primavera
LA PRIMAVERA
Al jardí jo m'entraré i
floretes colliré.
Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la
muntanya,
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.
Allí canta el rossinyol,
la guatlla i la
cadernera.
També hi canta la
puput
en el temps de
primavera.
PRIMAVERA
Encesa d'horitzons
tots els blats semblen
flames.
Se sent cantar un
ocell
pel blau encara fresc
del cel.
A la cua del gos.
Albert Ràfol - Casamada
JARDÍ
Cloure el vol en un llavi
nacre de rosa i aigua
i un pols de cendra blava.
Jardí. Verd de silenci.
No vinguin mai els núvols
a fondre llum en distància.
Albert Ràfol - Casamada
NÚVOLS
Llunyana companyia,
gegantins somnis, bells
silencis, niu d'ocells
ja mort. El temps us guia,
el vent, alé dels déus,
us bressa, lents palaus
del no-res, ara, suaus,
l'angoixa dels adéus,
immens neguit que ens crida,
horitzó, ales, vida,
poseu davant dels ulls.
Albert Ràfol - Casamada
PAISATGE
Lluny
entre arbres i marges
un verd suau
i després
unes brases
- roig de sol
sobre el blau del cel.
Albert Ràfol - Casamada
L'ESTIU
A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.
A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu.
Bofill, F; Puig, A; Serrat,F
VISITES AL MAR
El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar.
joan Maragall
L'ESTIU
Fins l'últim pam de terra,
ara, a l'estiu, quin repòs!
La collita ja ve sola.
Cap a casa. Fa bon sol!
Ramon Casas
ELS FOCS D'AQUEST SANT JOAN
Ja les poden fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny
i es vegin els focs
d'aquest Sant Joan.
Joan Maragall
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina